La violència masclista és un fenomen global que afecta totes les dones, independentment de la seva edat, classe social, origen racial o ètnic, etc.  Tanmateix, els efectes no són els mateixos per a totes elles. La perspectiva interseccional mostra com les dones estan travessades per diversos eixos d’opressió de manera que la seva vivència de la violència masclista adopta certes particularitats que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar respostes adequades per a la seva erradicació. 

Actualment, a Catalunya, l’assentament de col·lectius migrats de geografies diverses ha comportat l’emergència i visibilització de formes específiques de violència masclista que prenen una especial rellevància en l’àmbit social i comunitari. El tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual, la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats o l’assetjament sexual o per raó de sexe en un entorn laboral en són exemples paradigmàtics. Davant d’aquesta realitat, aquest projecte pretén comprendre com es manifesten i s’enfronten aquestes violències, posant la mirada en l’ús dels recursos i serveis d’atenció a les víctimes de violències masclistes per part de les dones migrades i refugiades. Si bé hi ha més estudis que s’han centrat en l’abordatge de les violències en l’àmbit de la parella, hi ha menys dades al voltant dels circuits i recursos públics per atendre les dones que han patit violències comunitàries. Per tal d’omplir aquest buit de coneixement, el VIOMIG fa una recerca qualitativa amb una durada d’un any que culminarà amb l’elaboració d’un informe final i recomanacions de millora per a una major adequació dels serveis genèrics a un públic divers.